Ya no duele porque al fin ya te encontré
Hoy te miro y siento mil cosas a la vez
Mira si busqué, mira si busqué
Tengo tanto que aprender
Todo lo que tengo es tu mirar
De mis recuerdos salen brisas a bordar
Las locuras que tú me quieras regalar
Y mira si busqué, mira si busqué
Tengo tanto para dar
Reconozco puertas que yo sé
Se abren solamente alguna vez
Así de poco
Desde cuando te estaré esperando
Desde cuando estoy buscando
Tu mirada en el firmamento, estás temblando
Te he buscado en un millón de auroras
Y ninguna me enamora como tú sabes
Y me he dado cuenta ahora
Puede parecer atrevimiento
Pero es puro sentimiento
Dime por favor tu nombre
Yo te llevo por las calles a correr
Vamos lejos más allá de lo que crees
Y si pregunto bien, si pregunto mal
Tengo tanto que ofrecer
Abro puertas que alguien me cerró
Y no busco más sentido a mi dolor
Mira no me vuelvas loco
Desde cuando te estaré esperando
Desde cuando estoy buscando
Tu mirada en el firmamento, va temblando
Te he buscando en un millón de auroras
Y ninguna me enamora como tú sabes
Y me he dado cuenta ahora
Puede parecer atrevimiento
Pero es puro sentimiento
Dime por favor tu nombre
No me vuelvas loco
Desde cuando te estaré esperando
Desde cuando estoy buscando
Tu mirada en el firmamento, va temblando
Te he buscando en un millón de auroras
Y ninguna me enamora
Y al final cuando te encuentro
Estabas sola
Alejandro Sanz
Cosas que encontré por ahí, me interesaron y no sabía donde guardarlas...
domingo, 6 de junio de 2010
viernes, 4 de junio de 2010
Bicho de ciudad
¿Qué voy a hacer con tanto cielo para mí?
Voy a volar, yo soy un bicho de ciudad.
¿Qué voy a hacer, cuál es el camino a seguir?
Voy a soñar con ese beso al regresar.
Cierro los ojos, no imagino algo mejor
respiro hondo y tomo el vino...
Y no te asustes si me río como un loco
es necesario que a veces sea así
será la vida que siempre nos pega un poco
nos encandila con lo que está por venir.
¿Qué voy a hacer con tanto cielo para mí?
voy a volar, yo soy un bicho de ciudad.
Bajo un árbol me refugio del calor
... en el silencio, escucho el río.
Y no te asustes si me río como un loco
es necesario que mañana sea así
será la vida que siempre nos pega un poco
nos encandila con lo que está por venir.
Tengo algo mal pensado,
little baby en el colchón
lloviznando de repente, donde está mi amor.
Llegué de lejos yo te quiero en lo que se de
alguien que te está buscando
sed hay en sus manos.
Es perfecto el aire,
la cumbre bajo el sol
de lo que quede de mí,
te llevo un poco.
Y no te asustes...
------
Los Piojos
Voy a volar, yo soy un bicho de ciudad.
¿Qué voy a hacer, cuál es el camino a seguir?
Voy a soñar con ese beso al regresar.
Cierro los ojos, no imagino algo mejor
respiro hondo y tomo el vino...
Y no te asustes si me río como un loco
es necesario que a veces sea así
será la vida que siempre nos pega un poco
nos encandila con lo que está por venir.
¿Qué voy a hacer con tanto cielo para mí?
voy a volar, yo soy un bicho de ciudad.
Bajo un árbol me refugio del calor
... en el silencio, escucho el río.
Y no te asustes si me río como un loco
es necesario que mañana sea así
será la vida que siempre nos pega un poco
nos encandila con lo que está por venir.
Tengo algo mal pensado,
little baby en el colchón
lloviznando de repente, donde está mi amor.
Llegué de lejos yo te quiero en lo que se de
alguien que te está buscando
sed hay en sus manos.
Es perfecto el aire,
la cumbre bajo el sol
de lo que quede de mí,
te llevo un poco.
Y no te asustes...
------
Los Piojos
lunes, 24 de mayo de 2010
Aquellas pequeñas cosas
Uno se cree
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
vendió boleto
de ida y vuelta.
Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.
Como un ladrón
te acechan detrás
de la puerta.
Te tienen tan
a su merced
como hojas muertas
que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes y
nos hacen que
lloremos cuando
nadie nos ve.
----------
Joan Manuel Serrat
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
vendió boleto
de ida y vuelta.
Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.
Como un ladrón
te acechan detrás
de la puerta.
Te tienen tan
a su merced
como hojas muertas
que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes y
nos hacen que
lloremos cuando
nadie nos ve.
----------
Joan Manuel Serrat
Malson per entregues
Aquell dilluns va alçar-ne neguitós
i a l'esmorzar va comentar amb la dona
haver somniat que l'empaitava un home
d'aspecte facinerós
armat amb un 38
caçant-lo a trets per tota la ciutat,
pels terrats i sota les clavegueres,
corre que corre i l'home aquell darrera,
implacable i decidit
com un àngel de la mort.
Esfereït i cec, va ensopegar,
però ans que el botxí rematés la faena
ell tragué una arma i amb mitja dotzena
de trets va deixar-lo estès
enmig d'un bassal de sang.
I de darrera un arbre sortí en Pau,
un company de penúries d'oficina,
per ensorrar-li un ganivet de cuina
al ferit en el clatell
com qui descabella un brau.
I l'endemà, assegut als peus del llit,
ell li va dir, plorós, amb mala cara,
que el maleït malson continuava
amb ell al mig del carrer
amb una pistola a la mà
que encara fumejava pel canó.
La gent cridava, plorava i corria.
Ella volia moure els peus i no podia.
Què és el que estava passant?
Qui collons era aquell mort?
En Pau tampoc pogué fugir. Voltats
de policies, cotxes i sirenes,
les mans emmanillades a l'esquena,
a cops de puny i empentes
se'ls van endur en un furgó.
Després un racó fosc i un llum als ulls
i uns homes fent preguntes i amenaces
en relació a un mafiós mort a la plaça
per dos fanàtics fidels
a diabòlics rituals.
Va despertar-se xop i tremolant
la nit següent cap a dos quarts de quatre.
"Demà sens falta anirem al psiquiatre...",
ella va dir-se mentre ell
li contava sanglotant
que el jutge, sense haver-se'ls escoltats,
els condemnava a divuit anys i un dia.
Es pensava que mai més no tornaria
a mirar-se en els seus ulls
ni a sucar pa en el seu plat.
Per sort, en Pau, camí de la presó,
utilitzant la coneguda argúcia
del tinc pipí i tinc la pixera fluixa,
va saltar en marxa del tren
i va fugir en la foscor,
i ell es podria en un calabós fred
amb un camell penjat que només reia
i un transvestit amb barbes que li deia:
"Quan t'hi acostumis veuràs
que no s'hi està malament."
Quan van tornar del metge es va adormir
profundament com un nadó al sofà
i hauria pogut seguir clapant fins l'endemà
si no l'hagués despertat
la seva pobra muller
cridant que en Pau havia telefonat
que els de la pasma els segueixen les passes,
que no era un bon amagatall la casa,
que fondejat en el port
esperava un vaixell grec.
Caigué rodó i en recobrar-se tingué
la sensació que el terra es bellugava,
va obrir els ulls i es va topar amb una cara
molt semblat a Charles Boyer
somrient-li a un pam de nas,
oferint-li una tassa de cafè
i amb veu de vell llop de la mar li deia:
"Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
Dans une demie-heure nous
arriverons à Marseille.
C'est joli la liberté,
n'est-ce pas, monsieur?
C'est joli la liberté."
--------
Malson per entregues
Joan Manel Serrat
i a l'esmorzar va comentar amb la dona
haver somniat que l'empaitava un home
d'aspecte facinerós
armat amb un 38
caçant-lo a trets per tota la ciutat,
pels terrats i sota les clavegueres,
corre que corre i l'home aquell darrera,
implacable i decidit
com un àngel de la mort.
Esfereït i cec, va ensopegar,
però ans que el botxí rematés la faena
ell tragué una arma i amb mitja dotzena
de trets va deixar-lo estès
enmig d'un bassal de sang.
I de darrera un arbre sortí en Pau,
un company de penúries d'oficina,
per ensorrar-li un ganivet de cuina
al ferit en el clatell
com qui descabella un brau.
I l'endemà, assegut als peus del llit,
ell li va dir, plorós, amb mala cara,
que el maleït malson continuava
amb ell al mig del carrer
amb una pistola a la mà
que encara fumejava pel canó.
La gent cridava, plorava i corria.
Ella volia moure els peus i no podia.
Què és el que estava passant?
Qui collons era aquell mort?
En Pau tampoc pogué fugir. Voltats
de policies, cotxes i sirenes,
les mans emmanillades a l'esquena,
a cops de puny i empentes
se'ls van endur en un furgó.
Després un racó fosc i un llum als ulls
i uns homes fent preguntes i amenaces
en relació a un mafiós mort a la plaça
per dos fanàtics fidels
a diabòlics rituals.
Va despertar-se xop i tremolant
la nit següent cap a dos quarts de quatre.
"Demà sens falta anirem al psiquiatre...",
ella va dir-se mentre ell
li contava sanglotant
que el jutge, sense haver-se'ls escoltats,
els condemnava a divuit anys i un dia.
Es pensava que mai més no tornaria
a mirar-se en els seus ulls
ni a sucar pa en el seu plat.
Per sort, en Pau, camí de la presó,
utilitzant la coneguda argúcia
del tinc pipí i tinc la pixera fluixa,
va saltar en marxa del tren
i va fugir en la foscor,
i ell es podria en un calabós fred
amb un camell penjat que només reia
i un transvestit amb barbes que li deia:
"Quan t'hi acostumis veuràs
que no s'hi està malament."
Quan van tornar del metge es va adormir
profundament com un nadó al sofà
i hauria pogut seguir clapant fins l'endemà
si no l'hagués despertat
la seva pobra muller
cridant que en Pau havia telefonat
que els de la pasma els segueixen les passes,
que no era un bon amagatall la casa,
que fondejat en el port
esperava un vaixell grec.
Caigué rodó i en recobrar-se tingué
la sensació que el terra es bellugava,
va obrir els ulls i es va topar amb una cara
molt semblat a Charles Boyer
somrient-li a un pam de nas,
oferint-li una tassa de cafè
i amb veu de vell llop de la mar li deia:
"Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
Dans une demie-heure nous
arriverons à Marseille.
C'est joli la liberté,
n'est-ce pas, monsieur?
C'est joli la liberté."
--------
Malson per entregues
Joan Manel Serrat
domingo, 23 de mayo de 2010
Hear you me
There's no one in town I know
you gave us someplace to go
I never said thank you for that
thought I might get one more chance
what would you think of me now?
so lucky
so strong
so proud
never said thank you for that
now I'll never have a chance
If you were with me tonight
I'd sing to you just one more time
a song for a heart so big god wouldn't let it live
may angels lead you in
hear you me my friends
on sleepless roads the sleepless go
may angels lead you in
Jimmy Eat World
The Butterfly Effect
you gave us someplace to go
I never said thank you for that
thought I might get one more chance
what would you think of me now?
so lucky
so strong
so proud
never said thank you for that
now I'll never have a chance
If you were with me tonight
I'd sing to you just one more time
a song for a heart so big god wouldn't let it live
may angels lead you in
hear you me my friends
on sleepless roads the sleepless go
may angels lead you in
Jimmy Eat World
The Butterfly Effect
viernes, 16 de abril de 2010
To Sheila
Twilight fades
Through blistered Avalon
The sky's cruel torch
On aching autobahn
Into the uncertain divine
We scream into the last divine
you make me real
you make me real
strong as I feel
you make me real
Sheila rides on crashing nightingale
Intake eyes leave passing vapor trails
With blushing brilliance alive
Because it's time to arrive
you make me real
you make me real
strong as I feel
you make me real
Lately I just can't seem to believe
Discard my friends to change the scenery
It meant the world to hold a bruising faith
But now it's just a matter of grace
A summer storm graces all of me
Highway warm sing silent poetry
I could bring you the light
And take you home into the night
You make me real
Lately I just can't seem to believe
You make me real
Discard my friends to change the scenery
Strong as I feel
It meant the world to hold a bruising faith
You make me real
But now it's just a matter of grace
Smashing Pumpkins
Through blistered Avalon
The sky's cruel torch
On aching autobahn
Into the uncertain divine
We scream into the last divine
you make me real
you make me real
strong as I feel
you make me real
Sheila rides on crashing nightingale
Intake eyes leave passing vapor trails
With blushing brilliance alive
Because it's time to arrive
you make me real
you make me real
strong as I feel
you make me real
Lately I just can't seem to believe
Discard my friends to change the scenery
It meant the world to hold a bruising faith
But now it's just a matter of grace
A summer storm graces all of me
Highway warm sing silent poetry
I could bring you the light
And take you home into the night
You make me real
Lately I just can't seem to believe
You make me real
Discard my friends to change the scenery
Strong as I feel
It meant the world to hold a bruising faith
You make me real
But now it's just a matter of grace
Smashing Pumpkins
domingo, 4 de abril de 2010
Mayonaise
Fool enough to almost be it
Cool enough to not quite see it
Doomed
Pick your pockets full of sorrow
Run away with me tomorrow
June
We'll try, and ease the pain
Somehow, we'll feel the same
Well, no one knows
I send a heart to all my dearies
When your life is so, so dreary
Dream
I'm rumoured to the straight and narrow
While the harlots of my perils
Scream
And I fail
But when I can, I will
Try to understand
That when I can, I will
Mother weep the years I'm missing
All our time can't be given back
Shut my mouth and strike the demons
Cursed you and your reasons
Out of hand and out of season
Out of love and out of feeling
So bad
When I can, I will
Words defy the plans
When I can, I will
Fool enough to almost be it
Cool enough to not quite see it
And old enough to always feel this
Always old, I'll always feel this
No more promise no more sorrow
No longer will I follow
Can anybody hear me
I just want to be me
When I can, I will
Try to understand
That when I can, I will.
The Smashing Pumpkins
Cool enough to not quite see it
Doomed
Pick your pockets full of sorrow
Run away with me tomorrow
June
We'll try, and ease the pain
Somehow, we'll feel the same
Well, no one knows
I send a heart to all my dearies
When your life is so, so dreary
Dream
I'm rumoured to the straight and narrow
While the harlots of my perils
Scream
And I fail
But when I can, I will
Try to understand
That when I can, I will
Mother weep the years I'm missing
All our time can't be given back
Shut my mouth and strike the demons
Cursed you and your reasons
Out of hand and out of season
Out of love and out of feeling
So bad
When I can, I will
Words defy the plans
When I can, I will
Fool enough to almost be it
Cool enough to not quite see it
And old enough to always feel this
Always old, I'll always feel this
No more promise no more sorrow
No longer will I follow
Can anybody hear me
I just want to be me
When I can, I will
Try to understand
That when I can, I will.
The Smashing Pumpkins
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)